43ª Fira del Llibre de València

“És un any complicat econòmicament, però la Fira del Llibre presenta enguany un programa atractiu i suggeridor a pesar de la crisi, gràcies a la col·laboració desinteressada de col·laboradors com ara grups de teatre, actors, contacontes, el Col·lectiu de músics Ovidi Montllor, etc.”

Així ho ha expressat Glòria Mañas, la presidenta del Gremi de Llibrers de València, durant la presentación de la 43 edició de la Fira del Llibre, que es farà als Jardins de Vivers de València entre els dies 26 d’abril i 6 de maig.

 

 

Novetats a la Fira

Espai MICRO.- Es tracta d’una tribuna oberta situada en un lateral del passeig, a l’alçada de l’avinguda de les palmeres. Es destinarà a la realització d’actes de format curt, amb una durada màxima de 30 minuts. L’espai ofereix una gran visibilitat de les activitats, a més del contacte directe amb el públic visitant. Durant algunes hores del dia aquest espai es reservarà per a la signatura de llibres.

Espai PLATÓ.- Estarà situat aproximadament a l’equador del passeig. Té com a objectiu potenciar, facilitar i afavorir la presència dels mitjans de comunicación al si de la Fira. Hi haurà un plató dedicat a generar continguts audiovisuals propis. Alhora permetrà els visitants veure com s’enregistren les entrevistes als autors, llibreters, editors i altres convidats. Un espai que, a més, facilitarà el treball operatiu dels diversos mitjans audiovisuals que informen sobre les activitats de la Fira.

Plaça OBERTA.- Espai a l’aire lliure situat a l’esplanada. Està destinat a realitzar actuacions com ara música, teatre, contacontes, tallers… i en general totes aquelles activitats que reflecteixen l’ambient festiu, cultural i obert de la Fira. Contarem amb un cicle d’actuacions de músics valencians, fruit de la col·laboració del Col·lectiu Ovidi Montllor amb la Fira.

La 43 edició de la Fira del Llibre de València acollirà diversos debats, entre els quals una taula redona sobre “Novel·la i cinema negre”. El primer de maig hi haurà la taula redona sobre “Moviments socials. Un altre debat serà “Va de cuentos”. També s’ha programat una taula rodona sobre “Literatura zombi”

El Gremi de Llibrers expressa enguany el reconeixement al programa de TVE “Página 2”, per la promoció de la lectura i del llibre. Segons ha informat GlòriaMañas, a l’entrega del premi està prevista l’assistència del director i subdirectora de l’espai, Óscar López i Betina Pons.

Es centrarà l’atenció al voltant de notícies generades al voltant de la Fira, prèviament i durant la seua celebració.

Es realitzaran entrevistes i s’elaboraran reportatges i notícies al voltant del món del llibre i la Fira. Aquests continguts es distribuiran als mitjans per part del gabinet de premsa i també estaran disponibles per al públic en general a través d’internet: youtube.com/firadelllibre2012

Xarxes Socials.-

facebook.com/Fira.Llibre.Valencia

Twitter Fira Llibre Valencia @firallibrevlc

http://firallibre.com/index.php/ca/inici/94-noticies/148-la-fira-del-llibre-del-2012-presenta-diverses-innovacions

Recull de premsa:

Tot a punt per a la festa del llibre (L’informatiu)

La fira del llibre “resiste” pese a la reducción de presupuesto (Las provincias)

Los libreros abren la feria sin saber de ayudas públicas (El País)

Dia del Llibre a les Biblioteques UPV

Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, el 23 d’abril, la Biblioteca UPV, amb la col·laboració del Servei Editorial UPV,  L’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística i la Llibreria Intertècnica, ha organitzat diversos actes per commemorar-ho, esperem que siguen del vostre interés.

 

 

Presentacions de llibres i exposició:

 

11.30 – 12.00 Presentació de l’Exposició “El llibre d’artista”, a càrrec de Blanca Rosa Pastor Cubillo, directora del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts i d’Antonio Alcaraz, professor del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts.

 

12.00 – 12.30 Presentació del llibre “La huerta que se desvanece” d’Álex Hurtado, Editorial UPV. A càrrec de Reme Pérez Coordinadora del Servei de l’Editorial UPV.

 

12.30 – 13.00 Presentació del llibre “Vides desafinades” de Xavier Aliaga. A càrrec de Sergi Linares Jefe del Servei de l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística.

 

 

Entrega de premis:

 

Concurs de Microrrelats

Concurs de Fotografia Digital

Concurs Els Llibres en PoliBuscador

 

XII Mostra del LLibre Anarquista

Consulta la programació en:

http://mostrallibreanarquista.blogspot.com.es

XII Mostra Llibre Anarquista de valencia

Joan Fuster. Nosaltres els valencians

XIII Edición del Premio Literario de Narrativa para Mujeres correspondiente al año 2012.

 Con el fin de promover e incentivar el papel de la mujer en la sociedad y atendiendo a la histórica consideración cultural y social que ha posicionado al género femenino en clara desventaja, sobre todo en cuanto a sus oportunidades educacionales y laborales, la Dirección General de Familia y Mujer, incluye en su programación anual una serie de actividades, destacando entre las mismas la convocatoria de un premio de narrativa para fomentar y promover la escritura y la literatura de las mujeres en la Comunitat Valenciana y ofrecerles un cauce de expresión de su actividad creativa.

 

Plazo de presentación

Del 7 de febrero de 2012 hasta el 15 de marzo de 2012.

Participantes

Podrá participar cualquier mujer mayor de edad y residente en la Comunitat Valenciana, pudiendo presentar un máximo de dos obras.

Más información en la página de la Conselleria de Justicia y Bienestar Social.

Exposició: “Jusep Torres Campalans” de Max Aub

  Historia de un libro extraordinario que casi dejó de serlo (1958-2011)

Exposición de las diferentes ediciones de éste libro en la Vitrina de la Biblioteca de Belles Arts.

A cargo  del profesor Chema de Luelmo y con apoyo del Vice-Decanato de Cultura de la Facultad.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

¿Quién fue Jusep Torres Campalans?

  El día 2 de julio de 1958 se abría al público en las Galerías Excelsior de México D.F. una muestra de óleos, acuarelas y dibujos del artista Jusep Torres Campalans, fallecido poco antes. Completa e injustamente olvidado, el pintor catalán aparecía a la luz de aquel conjunto de obras como el eslabón perdido en la historia del cubismo, como alguien que con su intuición y su proteica sencillez habría sentado las bases de un movimiento capital en la Modernidad. Max Aub decía haber dado con él por pura casualidad en una visita a Chiapas, donde se exiliara huyendo del faranduleo artístico y de la primera contienda mundial, y tirando del hilo de un par de charlas habría ido trazando el complejo perfil del personaje y reuniendo el conjunto de materiales que integraban la muestra –muestra que, convenientemente ampliada, sería exhibida en Nueva York poco después– y el catálogo correspondiente.

La tirada de 2000 ejemplares se agotó al mismo ritmo con el que lo hicieron las obras a la venta, sin duda porque era una filigrana editorial cuidada hasta el más mínimo detalle: cronología histórica entre 1886 y 1914, pormenorizada biografía del artista ilustrada con fotografías –incluyendo dos de sus padres, campesinos leridanos, y una con Picasso, de quien era amigo desde su etapa barcelonesa–, testimonios de conocidos y juicios de especialistas, aparato referencial al término de cada capítulo, exhaustiva transcripción de las conversaciones chiapanecas (Conversaciones de San Cristóbal) e incluso un conjunto de jugosas reflexiones sobre arte a la manera de Braque (Cuaderno Verde). El texto se acompañaba de casi un centenar de reproducciones que trascendía con mucho el total de obras en exposición y daba cuenta del cariz visionario y de la radicalidad del artista.

Como era de esperar, la crítica no tardaría en rendirse ante una figura excepcional y sus antiguos compañeros de fatigas en rememorar sus andanzas –con especial énfasis en el caso del muralista Siqueiros, quien afirmaba haberlo “tratado íntimamente” en sus años en París–, circunstancia tanto más sorprendente por cuanto desde un principio se intuía lo que luego se confirmaría como cierto, a saber, que todo era rigurosamente incierto, y que Jusep Torres Campalans, aquel inopinado pionero de la contemporaneidad, nunca había existido. Max Aub, en efecto, había sido el autor de tan descomunal engañifa desde la idea primera hasta los últimos cuadros, de modo que a su calidad el catálogo sumaba el hecho de investirse con los atributos de una obra de vanguardia, toda vez que recogía la tradición burlesca del dadaísmo o del surrealismo bajo una forma ciertamente más depurada que dejaba al descubierto las vergüenzas de la llamada alta cultura, y además con sus propias armas.

.Sobre las 15 ediciones de Jusep Torres Campalans

  La historia de las ediciones de Jusep Torres Campalans es, en buena medida, la historia de una erosión, de un desdibujamiento. Al menos esa es la impresión que da al consultarlas una tras otra y reparar en la progresiva desvirtuación de las cualidades de la primera edición (Tezontle, 1958), cualidades que, lejos de ser gratuitas, estarían al servicio de una consideración del libro como obra de arte en sí misma, y ello en tres sentidos:

 –Como réplica de los mejores catálogos de arte, si tomamos en cuenta que, para amueblar la superchería en torno a la existencia del tal Jusep Torres Campalans, Aub concibió un libro-catálogo cuyo modelo eran las publicaciones del sello editorial Skira, máxima referencia por aquel entonces en términos de calidad.

 –Como un retrato moderno del artista moderno que renuncia a los recursos convencionales e incorpora materiales de distinta índole –declaraciones, anotaciones, cuadernos de trabajo, imágenes personales, testimonios personales y ajenos, etc.– bajo la forma de una especie de collage cubista.

 –Como libro de artista por partida doble, pues, mediante un magistral giro paradójico, Aub confecciona un libro de artista (él mismo) que a su vez imita un libro sobre artista (Campalans), borrando los límites entre lo literario y lo historiográfico, lo propio y lo ajeno, arte y documento.

 Si la meticulosa articulación de imagen y texto o la sofisticación de los recursos editoriales son, por tanto, rasgos identitarios de Jusep Torres Campalans y no mero ornamento, entonces toda edición posterior debiera haberlos respetado en mayor o menor grado. Sin embargo, que esto no ha sido así salta la vista al comprobar cómo tras las tiradas francesa (Gallimard, 1961) y estadounidense (Doubleday, 1962) –ciertamente divergentes con respecto al original pero aún al cuidado del propio Aub–, todas y cada una de las ediciones posteriores, ya sean italianas, alemanas, austriacas, mexicanas, cubanas o españolas, han venido obviando la integridad de la obra mediante la supresión del color, la reducción del número de imágenes, el descuido en la maquetación o la modificación del formato, al punto de hacer de ella una novela monda y lironda, un libro como cualquier otro.

 La peripecia del Jusep Torres Campalans trae a la mente aquello de que la obra de arte, en la época de su reproductibilidad técnica, lleva todas las de perder, sobre todo cuando hay quien sigue viendo en los libros bienes de consumo y poco más: de ahí que sea útil lanzar una mirada retrospectiva a la maravillosa invención de Max Aub, a ese artefacto en sentido estricto.

LA UPV CONVOCA EL IV PREMI CARLES SALVADOR DE POESIA EN VALENCIÀ

Dotat amb 2.500 euros de premi més la publicació de 1.000 exemplars de l’obra a través de l’Editorial Denes, el certamen premia obres en valencià d’una extensió de 40 a 60 poemes o de 500 a 700 versos presentades fins al 10 de febrer de 2012.

La Universitat Politècnica de València, a través de l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (APNL), presenta la quarta edició del Premi Carles Salvador de poesia en valencià. Dotat amb 2.500 euros de premi més la publicació de l’obra guanyadora a través de l’Editorial  Denes (www.editorialdenes.com) en la col•lecció “Edicions de la Guerra”, el Carles Salvador és un certamen que premia una obra de poesia original escrita en valencià, amb una extensió de 40 a 60 poemes o de 500 a 700 versos o línies.

 

Les obres, que poden presentar-se fins al 10 de febrer de 2012, s’han de dirigir a l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, i s’han de remetre o presentar al Registre General de la UPV (en les seues oficines del campus de Vera, d’Alcoi o de Gandia).El jurat, compost per Vicent Berenguer, Manel Rodríguez-Castelló, Isabel Garcia Canet, Joan Navarro, Josep Mir i Josep Cortés, lliurarà el premi durant la Setmana de la Llengua 2012 (del 23 al 27 d’abril), i farà conèixer llavors el nom que se sumarà als d’Eduard  Marco (Refugi incòlume), Joan Navarro (A deslloc) i Josep Vicent Lorca (Pedra de resposta), guanyadors de les tres edicions precedents.

Joan Fontcuberta, Premio Nacional de Ensayo 2011

El fotógrafo, ensayista y profesor Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) puede presumir de ser uno de los pocos personajes de la cultura española que posee dos premios nacionales concedidos por el Ministerio de Cultura del Gobierno de España en dos disciplinas diferentes. Así, al mérito obtenido por el catalán en 1998 con el Premio Nacional de Fotografía, se ha unido el concedido por el jurado del Premio Nacional de Ensayo 2011 por su libro La cámara de Pandora. La fotografí@ después de la fotografía (Gustavo Gili, 2010). Muchos de los que le conocen dirán que ambos galardones son uno sólo, pues uno y otro son fruto de su sempiterna relación de amor y odio con la fotografía.

Podeu consultar La cámara de Pandora : la fotografí@ después de la fotografía / Joan Fontcuberta a la Biblioteca de la Facultat de Belles Arts

0-26/1492A
0-26/1495A

Presentació del Premi Sambori 2012

Presentació del Premi Sambori 2012 i de la col·lecció Arc de Sant Martí

 

 

Data: dimecres, 9 de novembre de 2011

Lloc: Sala Lluís Vives B del Centre Cultural Bancaixa (plaça de Tetuan, 23 – València).

Hora: 18’30 h.

 

Gaudirem de les lectures d’alguns treballs guardonats

i comptarem l’actuació de Dani Miquel

amb “Els contes del Sambori amb Dani Miquel”.

 

 

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre

És proposa que cada blocaire, el proper diumenge, dia 4 de setembre, faci un post al seu bloc en record i homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, adherint-nos d’aquesta manera a la Festa o Diada d’Estellés.

Del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d’Estellés.

Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, es farà un àpat popular per reivindicar la cultura i la llengua del país.
La festa, que hauria de ser lúdica i popular, es basarà principalment en tres detalls: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d’Estellés; i cantar poemes i cançons d’uns altres autors.
Aquesta proposta la fet l’escriptor Josep Lozano i una bona colla de grups i entitats se l’han fet seva i a hores d’ara ja són diversos els pobles valencians i d’arreu dels països catalans que celebraran la Diada Estellés amb un dinar o un sopar popular, en què es recitaran poemes seus i també d’altres poetes tot degustant plats típics valencians, tant presents en l’obra d’aquest poeta.

 

Poesia – acció

el próximo 8 de julio, viernes Bartolomé Ferrando -intervendrá a las 17h en una mesa redonda, junto a Xavier Sabater e Irene Maciá en el MUVIM que tratará el tema: más allá de la palabra:letra y voz en la poesía contemporánea. -Y después, por la noche, a las 21h, participaré en una velada poética en la Sala Carme Teatre, junto a Xavier Sabater, Jesus Ge, Pedro L. Verdejo, David Cantos, Antonio G. Villarán, Fernando Bazán y Paula Peh Gelbke, recitando algunos poemas de mi último libro y haciendo un poema-acción que tiene por título: sobre el arte y la vida. http://www.bferrando.net

Presentació del llibre “Un país al desert”

Llibres Lliures, 16 de maig: literatura, història i filosofia…

La Biblioteca de la Facultat de Belles Arts torna a posar a l’abast dels usuaris exemplars alliberats, els quals la Biblioteca no pot fer-se càrrec per diversos motius: manca d’espai, donacions, baixes, duplicats, material no adient, etc.

En aquesta ocasió alliberarem  llibres de filosofia, literatura i història  i serà el dilluns 16 de maig a les 9’30 h.

Els títols  oferits  són:

Monografíes / Vicente Marco Miranda

Marco Aurelio / Fran Daurel

Cuando amanezca / Fran Daurel

Rumbos / Fran Daurel

Moral y mercado en una sociedad global

Apología y crítica de España en el S. XVIII

Apología de lo contingente / Odo Marquar

Medio ambiente y sociedad / A. García

Biblioteca dispersa / Júlia Benavent

Política, cultura y sátira en la España isabelina

El reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo

Las biografías de la ilustración valenciana / N. Bas

Els gremis medievals en les fonts oficials

Alfonso el Magnánimo / Alain Ryder

El pueblo: Hª de un diario republicano 1894-1939

Espectáculo y comediantes en Valencia 1580-1630

Novísimas sideraciones / Agustín Andreu Rodrigo

DIA DEL LLIBRE

El Dia del Llibre, 23 d’abril, el postposem enguany al dimarts 10  de maig, a la tornada de pasqües.

Regalarem un catàleg d’art a cada usuari que faça algun préstec eixe dia (fins acabar les existències).

A més a més, esborrarem les sancions lleus produïdes eixe dia.

LLIBRES LLIURES MAIG  2011

17ª ed.: 16 de maig, 9’30 h.:  Literatura, història, filosofia

18ª ed.: 23 de maig, 14’30 h.:  Catàlegs d’art

19ª ed.: 30 de maig, 14’30 h.:  Catàlegs d’art

Llibres Lliures, 11 d’abril: literatura, història, filosofia…

La Biblioteca de la Facultat de Belles Arts torna a posar a l’abast dels usuaris exemplars alliberats, els quals la Biblioteca no pot fer-se càrrec per diversos motius: manca d’espai, donacions, baixes, duplicats, material no adient, etc.

En aquesta ocasió alliberarem llibres de filosofia, literatura i història  i serà el dilluns 11 d’abril a les 14’30 h.

Els títols  oferits  són:

La obra en prosa de Juan Gil-Albert/ P. García Cueto

L´esfinx/ Antoni Prats

Diari d´un setembrista/ Jordi Llavina

Els haikus de Ciutat Vella/ Antoni Defez

Crònica de Calàbria/ Iban L. Llop

Velázquez  o la salvación de la circunstancia/ E. Lafuente Ferrari

El vicario/ M.Ciges Aparicio

María Beneyto/ Mónica Jato

1960-1996 Premios Gabriel Miró

El experimento Mitterrand/ George Ross, et al.

Lo que queda del tiempo/ Adrián Miró

El teatro en la valencia del S. XVIII/ A. Zabala

Humanismo y europeísmo en G. Mayans/ S. Aleixos

Col.loquis erótico-burlescos s. XVIII

La literatura fantástica en la prensa del romanticismo

Valencia S. XIV y XV: indumentaria e imagen/ M. Astor

LLIBRES LLIURES: ABRIL 2011

15ª ed.: 11 d’abril, 14’30 h.: Literatura, història, filosofia

16ª ed.: 18 d’abril, 9’30 h.: Catàlegs d’art

El Dia del Llibre, 23 d’abril, el postposem enguany al dimarts 10  de maig, a la tornada de pasqües.

Regalarem un catàleg d’art a cada usuari que faça algun préstec eixe dia (fins acabar les existències).

A més a més, esborrarem les sancions lleus produïdes eixe dia.

Fira del Llibre de València: 7 al 17 d’abril

Com tots els anys la Fira serà als jardins de Vivers de  València

Tota la informació a: http://www.firallibre.com/

Els editors valencians estaran de forma conjunta en la pròxima Fira del Llibre, però la seua presència serà molt menor que la d’anys passats. L’habitual carpa que la Associació d’Editors del País Valencià (AEPV) instal·lava en l’esplanada dels jardins de Vivers de la capital estarà absent en aquesta ocasió. Així ho van acordar en la seua última assemblea els membres de la citada entitat, que agrupa a la majoria d’editors valencians. La raó és el forat econòmic d’una mica més de 50.000 euros que va deixar l’edició de 2010 a causa de les retallades de les ajudes de la Conselleria de Cultura.

VIII Nit d´Escola Valenciana: homenatge a Enric Valor

Enguany s’acompleix el centenari del naixement d’un dels nostres escriptors de referència, Enric Valor. Escola Valenciana vol homenatjar i difondre l’obra de l’autor de Castalla i el punt de partida és la Nit d’Escola Valenciana. És per això que l’entitat ha volgut començar la commemoració a Alcoi, la capital de la seua estimada comarca, dels paisatges de les Velletes de la Penya Roja i del Dimoni fumador.

La presentació de les Trobades 2011, el recorregut pels projectes d’Escola Valenciana i el lliurament dels guardons de l’entitat estaran amenitzats per un espectacle conduït per la periodista alcoiana Reis Juan, la lectura d’una de les Rondalles Valencianes i les actuacions musicals dels grups Arthur Caravan i Rapsodes, que comptaran amb les coreografies del grup de dansa Guawasi. Els continguts de l’espectacle faran referència des de diferents registres artístics a la figura i l’obra de l’escriptor de Castalla.

 

 

Espectacle i lliurament de guardons:
Dia: 4 de març – Alcoi
Hora: 19:45
LLoc: Teatre Calderón ( Plaça d’Espanya, 14)

És gratuït però cal reservar entrades per ser un aforament limitat.

Sopar:
Hotel AC Ciutat d’Alcoi ( C/ Colom, 1)
Hora: 22:00

Més info:

http://www.levante-emv.com/panorama/2011/02/02/viii-descola-valencianaretra-homenatgea-enric/779146.html

Premi Sambori de Literatura en valencià

Ivan Carbonell guanya el Premi Enric Valor

Ivan Carbonell guanya el Premi Enric Valor amb la novel·la “Els papers àrabs”

El 30é Premi de narrativa juvenil Enric Valor, que convoquen Edicions del Bullent i l’Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros, la publicació de l’obra i un gravat de l’artista valencià Rafael Armengol.
S’han presentat 22 obres.

L’obra:
Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes.

L’autor:
Ivan Carbonell Iglesias (València, L’Horta, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana i llicenciat en Humanitats per la Universitat de València, on estudia el Grau d’Història. És professor de Valencià en Secundària i ha guanyat nombrosos premis de literatura breu, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis o els Premis Bancaixa-Universitat de València. Té publicada a l’editorial Tabarca La nit de la princesa i amb la novel•la El secret del Mas de la Pedra va guanyar l’XI Premi de Narrativa Ciutat de Torrent 2009. Amb Els papers àrabs ha guanyat el 30é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. És membre de l‘Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC) i del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina (CEC).

L’autor ha declarat sobre el premi que “El Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor és per a mi una il•lusió indescriptible, ja que es tracta d’un dels premis més prestigiosos del País Valencià. Com els premis que no s’esperen i fan sentir una gran responsabilitat, tan sols espere que la lectura d’aquesta obra agrade al públic lector que aquest premi ha creat a través de tantes edicions. Estar entre la nòmina dels escriptors consagrats que l’han guanyat és un incentiu per continuar somiant i escrivint. Sols espere que l’estàtua del mestre Enric Valor que hi ha a Picanya, em mire amb bonhomia i estiga contenta de l’esforç per seguir un camí que ell va ensenyar a tots els escriptors valencians.”

Ha quedat com a finalista l’obra La copa dels orígens, d’Isabel Canet, una historia desenfrenada i d’una imaginació desbordant en la que els personatges de la galeria dels Uffizi de Florència es mesclen amb les persones de carn i ossos i pugnen per recuperar un sistema democràtic de govern.

El jurat, ha estat format per Pilar Puchades, Vicent Gil, Rosa Seser, Joan Pla i Núria Sendra. Han decidit, per majoria, atorgar el guardó a l’obra titulada Els papers àrabs, d’Ivan Carbonell, per la proximitat al món juvenil, així com l’aventura trepidant i la fidelitat a les fonts clàssiques de la nostra literatura.

http://www.bullent.net/1Primera/Primera.html

Premis Literaris Vicent Andrés Estellés (poesia i narrativa científica)

Isabel García Canet ha guanyat el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2010 de poesia, mentres que Ignacio Díaz ha aconseguit el guardó de Narrativa Científica-Estudi General de la Universitat de València.

Isabel García Canet ha obtingut el premi, dotat amb 9.000 euros, amb l’obra “L’os de la música”, triada entre les 42 presentades a concurs. Nascuda a Pego en l’any 1981, García Canet va estudiar filologia catalana en la Universitat de València i des de l’any 2001 al 2006 va formar part de l’Aula de Poesia. És membre de l’Aula de Teatre de Filologia Catalana de la Universitat i ha col·laborat en diverses exposicions escrivint poemes adaptats als quadres en el centre cultural Vila Vella de la Plaça de la Verge de València. En l’any 2003 va ser finalista en el XXVII Premi d’Haikus Joan Teixidor d’Olot pel poemari Pell de serp i, en l’any 2006 va publicar el poemari Claustre, guanyador del Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó que en l’any 2008 es va alçar amb el guardó de poesia dels XVIII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. García Canet col·labora amb la revista Caràcter i ha participat en nombrosos recitals poètics en l’àrea de l’arc lingüístic. L’any passat va participar en el projecte Veus paral·leles a Oslo, un intercanvi amb poetes noruecs. Actualment està cursant el màster de professora per a secundària en l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana (Valencià) en la Universitat de València.

Per la seua banda, Ignacio Díaz ha aconseguit ser el guanyador del V Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica-Estudi General de la Universitat de València, dotat de 3.000 euros, amb l’obra Transeünts. Llicenciat en Física i en Filosofia i Ciències de l’Educació, Díaz és doctor en Història de la Ciència i Professor de matemàtiques en secundària i batxillerat. Dins de la seua creació, destaquen les novel·les Una confessió, Premi Nadir de novel·la curta en l’any 2002, i La mujer del nombre áureo, Premi Internacional de novel·la Casino de Mieres de l’any 2003. A aquest premi s’han presentat cinc obres.

http://www.levante-emv.com/panorama/2010/12/16/isabel-garcia-guanya-premi-vicent-andres-estelles-poesia/766099.html

Premis Literaris: Joanot Martorell, Ausiàs March i Cervantes

Isabel-Clara Simó guanya el Joanot Martorell amb una novel·la sobre una saga de dones

L’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó i la professora de francès, poeta i traductora, Anna Montero, s’han adjudicat el XXXII premi Joanot Martorell de narrativa i el XLVIII premi Ausiàs March de poesia que anit va atorgar l’Ajuntament de Gandia com a colofó a la Setmana Literària, dins dels actes del V Centenari del naixement de Sant Francesc de Borja.

Isabel-Clara Simó va qualificar ahir el premi com estar “en el cim del cim” i va agrair al jurat la concessió del premi. L’escriptora narra en Amor meua la relació d’una saga de quatre dones catalanes i jueves, excepte una que no és practicant. “Cadascuna d’elles té una història diferent” i en la novel·la s’aborden “conflictes, marginalitat de la dona i la joventut” entrellaçant les seues històries amb “la persecució d’un poble. Són relacions conflictives entre mares i filles, parla d’amors desbordats de les mares cap a les seues filles i dels no desbordats de les filles cap a les mares”.

El premi Ausiàs March de poesia ha sigut per a Anna Montero i la seua obra Teranyines. Es tracta d’un poemari punxant que aborda temes inquietants de l’existència humana “però des de la dicció serena, molt continguda, íntima, i gens estrepitosa”.

Llig la notícia completa a:
http://www.levante-emv.com/cultura/2010/11/20/isabelclara-simo-gana-joanot-martorell-novela-saga-mujeres/758704.html

Ana María Matute, Premi Cervantes 2010

Es converteix en la tercera dona a aconseguir-ho després de María Zambrano i Dulce María Loynaz.

L’escriptora Ana María Matute, de 85 anys, ha guanyat avui el Premi Cervantes 2010. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha sigut l’encarregada d’anunciar el nom de la guanyadora del Premi Cervantes , el més prestigiós de les lletres en llengua espanyola.

El Premi Cervantes reconeix la seua obra, 12 novel·les i diversos volums de contes, ara reunits en La porta de la Lluna, des dels primers textos de 1947 fins a 1998.

Llig la notícia completa a:

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Maria/Matute/Premio/Cervantes/2010/elpepucul/20101124elpepucul_3/Tes